dijous, 10 de desembre del 2009

Cascada Pic-Pic



Era el 22-1-94 i anem amb el Pere X. Porta, Joan Soler, Joan Carles Martín  a Cavallers. Les condicions són molt bones i les poques vies obertes son ocupades, així que vam veure aquesta cascada feta, a la pared de l'anglés a l'esquerra de la pared on peta el rio Malo, i ens disposem a escalar-la per primer cop. Encara que existien ja piolets tècnics i cargols tubulars jo per qüestions econòmiques no en tenia...Pero ens vam enfilar i la vam obrir. Sortiren 2 llargs, amb entrada en V+ i tram de 90 graus.....i capa prima de uns 3 cm en ñla meitatde la via....

Troll-81

Aquesta és l'expedició amb millors recordos que ting. Amb el meu amic Pere X. Porta ens vam desplaçar el mes d'Agost del 81, en en tren i carregats amb vàrios petates. Les condicions foren molt dures, dels aproximadament 45 dies tots van ser de pluja intensa excepte dos o tres intercalats. No teniem gorotex, ni camalots ni aliens. Vam fer una primera escalada al esperó del Noradfjell ( uns 500 m. 6b) amb pluja a partir del segon terç. Després vam anar a fer la 2ª mundial de la ruta Polaca al Brugdomen ( 1300m, ED sup), pero vam obrir una variant d'entrada d'uns 600m IV sup tipus pedriza. Com no es podien posar seguros ni muntar reunions la vam fer en solo integral, amb un bivac. Va restar una via de més de 1700 metres.
Finalment després d'esperar 14 dies de pluja ininterrumpida en la nostra petita tenda tipus canadenca de 2 places vam sortir plovent de la tenda confiant en la indicació de pujada de presió del barómetre. Vam fer la 1ª española a el Troll Wall i varem seguir la ruta anglesa. (ED sup). un primer bivac penjats del talabard i un segon ja enmig de plujes ( i nevades ) , totalment empapats.
Les dades de la paret son: 1820  m de desnivell desde la vall, 1000 metres de desnivell de la paret i 50 metres de desplom d'aquesta. Es considerada la paret vertical mes alta d'Europa i dins de la família de les altes i difícils del món.

Escalant a la ruta polaca del Brugdomen

Escalant la ruta anglesa al troll. més de mil metres de desnivell volat al peu.

Escalant a las Narrow slabs al Troll Nord Face

Reflexió

"Lloraba porque no tenía zapatos hasta que vi un niño que no tenía pies" Ernesto Guayasamín, Artista Ecutoriano.

dimarts, 8 de desembre del 2009

Escalada a San Llorenç de Mongay

El dilluns 7-12-09, em desplaço a San Llorenç de Mongay on el Pepe Pueyo i el Juan Gutierrez equipen la original a la Paret de l'Os, que està que fa pena. Ting ocasió de fer el primer llarg que s'ha allargat fins mitja paret.

Retiro en la natura + Seminari Sufí

Aquest cap de setmana 4,5,6/12/09 vaig a Mas de Mascollades on recarrego piles a la natura i ting l'ocasió de veure unes jornades sufís amb la presència del Mestre sufí alemany Burhanuddin Herrmann.


dimecres, 25 de novembre del 2009

dijous, 19 de novembre del 2009

La saviessa dels indis natius de Norteamèrica

El silencio pensativo
Negar la necesidad de una reflexión silenciosa es negar el proceso del pensamiento que da a la vida la perspectiva que necessita.
Extret del llibre La medicina de la tierra de Jamie Sams

dimecres, 11 de novembre del 2009

sl 23 Así me siento y soy

 El Señor es mi pastor;

nada me falta.

Me hace descansar en verdes pastos,

me guía a arroyos de tranquilas aguas,

 me da nuevas fuerzas

y me lleva por caminos rectos

haciendo honor a su nombre.

 Aunque pase por el más oscuro de los valles,

no temeré peligro alguno,

porque tú, Señor, estás conmigo;

tu vara y tu cayado me inspiran confianza.

 Me has preparado un banquete

ante los ojos de mis enemigos;

has vertido perfume sobre mi cabeza

y has llenado mi copa a rebosar.

Tu bondad y tu amor me acompañan

a lo largo de mis días,

y en tu casa, oh Señor, por siempre viviré.

diumenge, 8 de novembre del 2009

Discernimiento versus "sentido común" versus "el 'comun? de los sentidos"

Hay que fluir, porqué sinó te conviertes en charco y  este se pudre. Encima te puedes llegar a pensar que eres el océano. Pero hay que saber hacia donde fluir, porque sinó, en vez de llegar al inmenso Océano, puedes ir a parar a las cloacas. Entonces ir por el mundo es como conducir un todorreno por un desierto interminable con los ojos cerrados.
Aun así los que mandan se piensan que somos mas tontos de lo que somos.

dijous, 5 de novembre del 2009

palabras de Jesús

'Un mandamiento nuevo os doy: que os AMEIS  unos a otros como yo os he amado' (Juan 13, 34).

divendres, 30 d’octubre del 2009

Espiritualitat

"L'espiritualitat és la més elevada de les arts i fonament de tot art"
Sri Aurobindo

dimarts, 27 d’octubre del 2009

Teorema Universal de la Espiritualidad

"La espiritualidad media es la media (ponderada) de las espiritualidades"

Implicacions:
- aplicable també a nivells  particulars (comunitats).
-Dimensió universal de l'Esperit.
- Explicació de l'osmosi espiritual bidireccional.
-reconeixement de la realitat subconcient col.lectiu ( que intuí ja Hegel en la seva fenomenologia de l'esperit. I reconegué i en encunyà el concepte C.Jung) (lo que dona explicació a la telepatia, i al concepte de Logos que n'és la font)

dilluns, 26 d’octubre del 2009

Equipament de la via Oscar Lafotet al Montroig (Camarasa)

Aquest diumenge dia 25 m'he escaquejat del IV congrès d'espiritualitat per anar a equipar aquesta via que vam obrir amb el Joan Escuer el 25/3/90. Tal com la vam obrir m'en he adonat que ens vam jugar molt el "jeto". No havien aliens, ni camalots. Tans sols els originals friend rígids ( no recordo si eren wild country) 1,2,3 i segurament un de cada. Vam deixar tots els pitons que vam posar. Vía oberta en lliure a vista.
l'hem equipat amb el Xavi Mercadé ( jo estic molt fluix i ting lessions importants), que s'ho va currar per sota tota de primer, així podem dir que la via és dels tres.
Creiem que pot esdevenir la clàssica del Montroig. Hem afegit un munt de parabolts, algun pitó més, equipat les sabines ( excepte la darrera de la via,pero es posa còmodament), llençat blocs, arrencat herbes (potser ara mateig L2  que és molt franc i bonic, té terreta degut a la neteja, pero això passarà ràpid. Als dos darrers llargs haguessim volgut netejar més, i haber afegit alguna peça al darrer, pero  s'ens ha fet de nit a meitat del llarg ( de totes maneres la vam obrir gairebé "a pel"). Amb el pas de les cordades acabarà quedant bastant decent. Llàstima que no he portat la càmara per fer alguna fotet. Dedicada a l'amic Oscar Ribes que va morir ( amb el Sherpa i l'Epi) en la expedició que vam fer al 89 a Andes i concretament a l'Alpamayo però amb el principal motiu d'brir alguna via seriosa. En el primer dia d'aclimatació, però, vam obrir una vieta a una punta secundària (aprox. 5200m)  del Nevado Paria ( 70 graus, V+, 400m), que no vam divulgar. Algun pitó va quedar allà dalt de testimoni.
Em van deixar sol! Jo em vaig salvar literalment de miracle; la nit abans vaig tenir una "vigília" premonitòria i la visió del Josep Viladegut ( que en el cel està), oncle meu molt estimat que morí prematura i dramàticament un temps abans. Preocupat em volia parlar, advertir, però jo no el podia escoltar. Però la visió va ser insistent tota la nit i em vaig llevar molt cansat i no vaig anar a la via....ara no seria ací.
L'equipament l'hem fet amb molt "carinyo" ( un amic s'ho mereix) i perque la penya pugui disfrutar!!!
Atenció, que falta un pitó ( el segon ) al tercer llarg. Si algú el posa i el deixa li estaré agraït. Si posa espit o parabolt millor.

divendres, 23 d’octubre del 2009

Una de les millors paradoxes de Chesterton

<<És una prova de gentilesa i educació escoltar disquisicions sobre coses que es coneixen bé, de qui les ignora en absolut.>>
 (extret de l'obra del Pare franciscà Francesc Gamissans: Chesterton, la persona i el pensament. Publicacions de l'IREL; nº9)

Frase de Sivananda




Son necesarios cuarenta músculos para arrugar una frente, pero sólo quince para sonreír.




dijous, 22 d’octubre del 2009

Inicis en l'escalada. Vells temps!! Límits de la vida

Si era un crio! El casc per suposat de motorista (Duraleu Forte).Els collons que li possava també eren forte.
Els collons que li posava també eren "forte"

dimecres, 21 d’octubre del 2009

Mística Cristiana

Vivo sin vivir en mí



(Versos nacidos del fuego del amor de Dios que en sí tenía)



Vivo sin vivir en mí,
y de tal manera espero,
que muero porque no muero.
Vivo ya fuera de mí
después que muero de amor;
porque vivo en el Señor,
que me quiso para sí;
cuando el corazón le di
puse en él este letrero:
que muero porque no muero.
Esta divina prisión
del amor con que yo vivo
ha hecho a Dios mi cautivo,
y libre mi corazón;
y causa en mí tal pasión
ver a Dios mi prisionero,
que muero porque no muero.
¡Ay, qué larga es esta vida!
¡Qué duros estos destierros,
esta cárcel, estos hierros
en que el alma está metida!
Sólo esperar la salida
me causa dolor tan fiero,
que muero porque no muero.
¡Ay, qué vida tan amarga
do no se goza el Señor!
Porque si es dulce el amor,
no lo es la esperanza larga.
Quíteme Dios esta carga,
más pesada que el acero,
que muero porque no muero.
Sólo con la confianza
vivo de que he de morir,
porque muriendo, el vivir
me asegura mi esperanza.
Muerte do el vivir se alcanza,
no te tardes, que te espero,
que muero porque no muero.
Mira que el amor es fuerte,
vida, no me seas molesta;
mira que sólo te resta,
para ganarte, perderte.
Venga ya la dulce muerte,
el morir venga ligero,
que muero porque no muero.
Aquella vida de arriba
es la vida verdadera;
hasta que esta vida muera,
no se goza estando viva.
Muerte, no me seas esquiva;
viva muriendo primero,
que muero porque no muero.
Vida, ¿qué puedo yo darle
a mi Dios, que vive en mí,
si no es el perderte a ti
para mejor a Él gozarle?
Quiero muriendo alcanzarle,
pues tanto a mi Amado quiero,
que muero porque no muero.

Sta Teresa de Ávila

Mística i esperança

Nada te turbe, Nada te espante.



Todo se pasa, Dios no se muda.


La Paciencia, Todo lo alcanza.


Quien a Dios tiene, Nada le falta.


Sólo Dios basta.

Sta Teresa de Avila

mística sufí

¿Qué puedo hacer, oh musulmanes?, pues no me reconozoo a mí mismo.


No soy cristiano, ni judío, ni mago, ni musulmán.

No soy del Este, ni del Oeste, ni de la tierra, ni del mar.

No soy de la mina de la Naturaleza, ni de los cielos giratorios.

No soy de la tierra, ni del agua, ni del aire, ni del fuego.

No soy del empíreo, ni del polvo, ni de la existencia, ni de la entidad.

No soy de India, ni de China, ni de Bulgaria, ni de Grecia.

No soy del reino de Irak, ni del país de Jurasán.

No soy de este mundo, ni del próximo, ni del Paraíso, ni del Infierno.

No soy de Adán, ni de Eva, ni del Edén, ni de Rizwán.

Mi lugar es el sinlugar, mi señal es la sinseñal.

No tengo cuerpo ni alma, pues pertenezco al alma del Amado.

He desechado la dualidad, he visto que los dos mundos son uno;

Uno busco, Uno conozco, Uno veo, Uno llamo.

Estoy embriagado con la copa del Amor, los dos mundos han desaparecido de mi vida;

no tengo otra cosa que hacer más que el jolgorio y la jarana.
Rumi   1207- 1273

dilluns, 12 d’octubre del 2009

Escalant a Montserrat

Aquest cap de setmana hem anat a Montserrat, muntanya sagrada. He verificat que estic en baixa forma i poc coco encara que tot va lligat... He aprofitat per meditar, fer relax, pregària, etc.a l'abrig de Santa Cecília

L'uncio a L2 de Sanchez a Ganivet de Diables.SantaCecília

dimecres, 30 de setembre del 2009

El Maestro

El Tao es infinito y eterno
¿Por qué es eterno?
nunca nació
 así que no puede morir.
¿Por qué es infinito?
No tiene deseos para sí,
así que está presente en todos los seres.
El Maestro se queda detrás;
por eso está delante.
Está desapegado de todo,
por eso es uno con el todo.
Porqué se ha desprendido de sí,
su plenitud es perfecta.
Lao-Tse

dimarts, 29 de setembre del 2009

dimecres, 23 de setembre del 2009

El sentit de La Vida i el misteri de Déu

Té sentit fer-se aquestes preguntes?


Preguntar-se què és la Vida?

Preguntar-se per Déu?

Quina relació hi ha entre ambdues?

Som perquè si?

Quin sentit té la vida amb Déu o sense?

Vaig escriure durant unes experiències personals que el sentit de la vida era "la visió de l'Ànima". Uns mesos després ho vaig trobar en la teologia de Tomàs d'Aquino...D'una forma bastant directa. (Coses del’Esperit)

Personalment sense Déu res tindria sentit i viuríem en el Samsara...En la certesa hi ha sempre un rerefons de fe i d'esperança així com de caritat. El sentit anirà creixent, és com el ferment del llevat. També hi haura caigudes, però crec en el perdó dels errors, i l’assistència de l'Esperit que em guia.

La seva mà és a tot arreu i tot És, no tan sols perquè sí, per Amor, perquè és font de tot, sustent i destí de tots.

Té sentit res de tot això?

Té la nostra vida veritable sentit?

Què fem per donar-li'n?

Cap a on anem sinó??

martes 22 de septiembre de 2009


dissabte, 19 de setembre del 2009

Diàleg intereligiós

ALS GERMANS MUSULMANS
Vosaltres teniu un Llibre,
Nosaltres tenim la paraula viva
Vosaltres teniu un profeta
nosaltres som de qui regna
per Gràcia de Déu.
Aquell qui ens regalà la redempció
Aquell que és al punt alfa i omega.........


dimarts, 15 de setembre del 2009

Ordenació diaconal d'en Luís Cañadillas a Solsona


La Colla a la Catedral



La penya: (de esquerra a dreta) jo, Mateo,Julian,fill i dona, Anna,Juanjo,Genis, Carmina y Julian.


Ordenacio del Luis Cañadillas com a Diaca

dilluns, 7 de setembre del 2009

Cosmos 1402 a Collegats

El diumenge6-setembre anem a Collegat a fer la Cosmos 1402. Fem 5 llargs i posem el pitó que faltava. Ara està totalment equipada. Un regalet per la penya............

L'Ana fent el L1, guapet i finet











dijous, 3 de setembre del 2009

Escalades a Bohi

Aquest cap de setmana hem anat a Cavallers a escalar- Pero no vam fer fotos.............El divendres fem la xin-xan a Escales. L'Ana es fa de primera el llarg de v+. Dissabte fem via a la primera agulla de Comalestorres, via Rocio 165m, 7a ( nosaltres A0) (v+ obligat. L'Ana de nou fa la valenta de primera!!!Ja té coco ja...

diumenge, 9 d’agost del 2009

Poema Paraules

PARAULES
.
Com us ho podria dir!
No sé pas com explicar-ho.
És quelcom d’avui, demà i d’ahir
Tan sols puc albirar deixar-vos.
Una cuca de fer llum
em visita aquesta nit,
I jo escric jaient al llit,
des d’on cerco paraules de resum.
Les idees són com el fum,
el meu cor aguaita encisat.
Un cop ses essències atrapades,
S’esvaeixen deixant petjades,
aquestes per mi visibles,
de vegades desordenades.
No vull aclucar l’ull
a la llàgrima de l’infinit.
A Vós és a qui vull
per les promeses que heu dit.
Sé que us trobaré de ple
Amb els braços ben oberts.
Serà joia i plenitud...
Que el vostre Amor,
com una font d’aigua viva,
ompli amb esplendor
totes les coses d’aquest món.
Escrit a Rishikesh (India) el 16/06/09 a les 3 de la matinada inspirat per una cuca de fer llum