"L'espiritualitat és la més elevada de les arts i fonament de tot art"
Sri Aurobindo
divendres, 30 d’octubre del 2009
dimarts, 27 d’octubre del 2009
Teorema Universal de la Espiritualidad
"La espiritualidad media es la media (ponderada) de las espiritualidades"
Implicacions:
- aplicable també a nivells particulars (comunitats).
-Dimensió universal de l'Esperit.
- Explicació de l'osmosi espiritual bidireccional.
-reconeixement de la realitat subconcient col.lectiu ( que intuí ja Hegel en la seva fenomenologia de l'esperit. I reconegué i en encunyà el concepte C.Jung) (lo que dona explicació a la telepatia, i al concepte de Logos que n'és la font)
Implicacions:
- aplicable també a nivells particulars (comunitats).
-Dimensió universal de l'Esperit.
- Explicació de l'osmosi espiritual bidireccional.
-reconeixement de la realitat subconcient col.lectiu ( que intuí ja Hegel en la seva fenomenologia de l'esperit. I reconegué i en encunyà el concepte C.Jung) (lo que dona explicació a la telepatia, i al concepte de Logos que n'és la font)
dilluns, 26 d’octubre del 2009
Equipament de la via Oscar Lafotet al Montroig (Camarasa)
Aquest diumenge dia 25 m'he escaquejat del IV congrès d'espiritualitat per anar a equipar aquesta via que vam obrir amb el Joan Escuer el 25/3/90. Tal com la vam obrir m'en he adonat que ens vam jugar molt el "jeto". No havien aliens, ni camalots. Tans sols els originals friend rígids ( no recordo si eren wild country) 1,2,3 i segurament un de cada. Vam deixar tots els pitons que vam posar. Vía oberta en lliure a vista.
l'hem equipat amb el Xavi Mercadé ( jo estic molt fluix i ting lessions importants), que s'ho va currar per sota tota de primer, així podem dir que la via és dels tres.
Creiem que pot esdevenir la clàssica del Montroig. Hem afegit un munt de parabolts, algun pitó més, equipat les sabines ( excepte la darrera de la via,pero es posa còmodament), llençat blocs, arrencat herbes (potser ara mateig L2 que és molt franc i bonic, té terreta degut a la neteja, pero això passarà ràpid. Als dos darrers llargs haguessim volgut netejar més, i haber afegit alguna peça al darrer, pero s'ens ha fet de nit a meitat del llarg ( de totes maneres la vam obrir gairebé "a pel"). Amb el pas de les cordades acabarà quedant bastant decent. Llàstima que no he portat la càmara per fer alguna fotet. Dedicada a l'amic Oscar Ribes que va morir ( amb el Sherpa i l'Epi) en la expedició que vam fer al 89 a Andes i concretament a l'Alpamayo però amb el principal motiu d'brir alguna via seriosa. En el primer dia d'aclimatació, però, vam obrir una vieta a una punta secundària (aprox. 5200m) del Nevado Paria ( 70 graus, V+, 400m), que no vam divulgar. Algun pitó va quedar allà dalt de testimoni.
Em van deixar sol! Jo em vaig salvar literalment de miracle; la nit abans vaig tenir una "vigília" premonitòria i la visió del Josep Viladegut ( que en el cel està), oncle meu molt estimat que morí prematura i dramàticament un temps abans. Preocupat em volia parlar, advertir, però jo no el podia escoltar. Però la visió va ser insistent tota la nit i em vaig llevar molt cansat i no vaig anar a la via....ara no seria ací.
L'equipament l'hem fet amb molt "carinyo" ( un amic s'ho mereix) i perque la penya pugui disfrutar!!!
Atenció, que falta un pitó ( el segon ) al tercer llarg. Si algú el posa i el deixa li estaré agraït. Si posa espit o parabolt millor.
l'hem equipat amb el Xavi Mercadé ( jo estic molt fluix i ting lessions importants), que s'ho va currar per sota tota de primer, així podem dir que la via és dels tres.
Em van deixar sol! Jo em vaig salvar literalment de miracle; la nit abans vaig tenir una "vigília" premonitòria i la visió del Josep Viladegut ( que en el cel està), oncle meu molt estimat que morí prematura i dramàticament un temps abans. Preocupat em volia parlar, advertir, però jo no el podia escoltar. Però la visió va ser insistent tota la nit i em vaig llevar molt cansat i no vaig anar a la via....ara no seria ací.
L'equipament l'hem fet amb molt "carinyo" ( un amic s'ho mereix) i perque la penya pugui disfrutar!!!
Atenció, que falta un pitó ( el segon ) al tercer llarg. Si algú el posa i el deixa li estaré agraït. Si posa espit o parabolt millor.
divendres, 23 d’octubre del 2009
Una de les millors paradoxes de Chesterton
<<És una prova de gentilesa i educació escoltar disquisicions sobre coses que es coneixen bé, de qui les ignora en absolut.>>
(extret de l'obra del Pare franciscà Francesc Gamissans: Chesterton, la persona i el pensament. Publicacions de l'IREL; nº9)
(extret de l'obra del Pare franciscà Francesc Gamissans: Chesterton, la persona i el pensament. Publicacions de l'IREL; nº9)
Frase de Sivananda
Son necesarios cuarenta músculos para arrugar una frente, pero sólo quince para sonreír.
dijous, 22 d’octubre del 2009
Inicis en l'escalada. Vells temps!! Límits de la vida
Si era un crio! El casc per suposat de motorista (Duraleu Forte).Els collons que li possava també eren forte.Els collons que li posava també eren "forte"
dimecres, 21 d’octubre del 2009
Mística Cristiana
Vivo sin vivir en mí
(Versos nacidos del fuego del amor de Dios que en sí tenía)
Vivo sin vivir en mí,
y de tal manera espero,
que muero porque no muero.
Vivo ya fuera de mí
después que muero de amor;
porque vivo en el Señor,
que me quiso para sí;
cuando el corazón le di
puse en él este letrero:
que muero porque no muero.
Esta divina prisión
del amor con que yo vivo
ha hecho a Dios mi cautivo,
y libre mi corazón;
y causa en mí tal pasión
ver a Dios mi prisionero,
que muero porque no muero.
¡Ay, qué larga es esta vida!
¡Qué duros estos destierros,
esta cárcel, estos hierros
en que el alma está metida!
Sólo esperar la salida
me causa dolor tan fiero,
que muero porque no muero.
¡Ay, qué vida tan amarga
do no se goza el Señor!
Porque si es dulce el amor,
no lo es la esperanza larga.
Quíteme Dios esta carga,
más pesada que el acero,
que muero porque no muero.
Sólo con la confianza
vivo de que he de morir,
porque muriendo, el vivir
me asegura mi esperanza.
Muerte do el vivir se alcanza,
no te tardes, que te espero,
que muero porque no muero.
Mira que el amor es fuerte,
vida, no me seas molesta;
mira que sólo te resta,
para ganarte, perderte.
Venga ya la dulce muerte,
el morir venga ligero,
que muero porque no muero.
Aquella vida de arriba
es la vida verdadera;
hasta que esta vida muera,
no se goza estando viva.
Muerte, no me seas esquiva;
viva muriendo primero,
que muero porque no muero.
Vida, ¿qué puedo yo darle
a mi Dios, que vive en mí,
si no es el perderte a ti
para mejor a Él gozarle?
Quiero muriendo alcanzarle,
pues tanto a mi Amado quiero,
que muero porque no muero.
Sta Teresa de Ávila
Mística i esperança
Nada te turbe, Nada te espante.
Todo se pasa, Dios no se muda.
La Paciencia, Todo lo alcanza.
Quien a Dios tiene, Nada le falta.
Sólo Dios basta.
Sta Teresa de Avila
mística sufí
¿Qué puedo hacer, oh musulmanes?, pues no me reconozoo a mí mismo.
No soy cristiano, ni judío, ni mago, ni musulmán.
No soy del Este, ni del Oeste, ni de la tierra, ni del mar.
No soy de la mina de la Naturaleza, ni de los cielos giratorios.
No soy de la tierra, ni del agua, ni del aire, ni del fuego.
No soy del empíreo, ni del polvo, ni de la existencia, ni de la entidad.
No soy de India, ni de China, ni de Bulgaria, ni de Grecia.
No soy del reino de Irak, ni del país de Jurasán.
No soy de este mundo, ni del próximo, ni del Paraíso, ni del Infierno.
No soy de Adán, ni de Eva, ni del Edén, ni de Rizwán.
Mi lugar es el sinlugar, mi señal es la sinseñal.
No tengo cuerpo ni alma, pues pertenezco al alma del Amado.
He desechado la dualidad, he visto que los dos mundos son uno;
Uno busco, Uno conozco, Uno veo, Uno llamo.
Estoy embriagado con la copa del Amor, los dos mundos han desaparecido de mi vida;
no tengo otra cosa que hacer más que el jolgorio y la jarana.
No soy cristiano, ni judío, ni mago, ni musulmán.
No soy del Este, ni del Oeste, ni de la tierra, ni del mar.
No soy de la mina de la Naturaleza, ni de los cielos giratorios.
No soy de la tierra, ni del agua, ni del aire, ni del fuego.
No soy del empíreo, ni del polvo, ni de la existencia, ni de la entidad.
No soy de India, ni de China, ni de Bulgaria, ni de Grecia.
No soy del reino de Irak, ni del país de Jurasán.
No soy de este mundo, ni del próximo, ni del Paraíso, ni del Infierno.
No soy de Adán, ni de Eva, ni del Edén, ni de Rizwán.
Mi lugar es el sinlugar, mi señal es la sinseñal.
No tengo cuerpo ni alma, pues pertenezco al alma del Amado.
He desechado la dualidad, he visto que los dos mundos son uno;
Uno busco, Uno conozco, Uno veo, Uno llamo.
Estoy embriagado con la copa del Amor, los dos mundos han desaparecido de mi vida;
no tengo otra cosa que hacer más que el jolgorio y la jarana.
Rumi 1207- 1273
divendres, 16 d’octubre del 2009
dilluns, 12 d’octubre del 2009
Escalant a Montserrat
Aquest cap de setmana hem anat a Montserrat, muntanya sagrada. He verificat que estic en baixa forma i poc coco encara que tot va lligat... He aprofitat per meditar, fer relax, pregària, etc.a l'abrig de Santa Cecília
![]()
L'uncio a L2 de Sanchez a Ganivet de Diables.
SantaCecília
L'uncio a L2 de Sanchez a Ganivet de Diables.
SantaCecília
Subscriure's a:
Missatges (Atom)