dissabte, 25 de desembre de 2010

diumenge, 19 de desembre de 2010

Bonic missatge per Nadal

Tot llegint un text del professor Carmelita Agustí Borrell unes paraules m'han arribat força endins ....vosaltres mateixos...
"Estimar i acollir les persones, fins i tot quan no comprenem les seves accions, pot convertir-se en mitjà de trobament amb Déu. Confiar sempre en la bondat dels altres, fins i tot quan sembla una ingenuïtat o un error, ajuda a crear una humanitat nova, marcada per la presència eficaç de l'amor salvador de Déu."A.Borrell
En un altre text el Dr. Paulino Castells ens diu "Es imposible ser feliz si no perdonamos a los demas."
I ho llegeixo quan estic treballant aquestes qüestions...En mig de la meva pregària...i entrant més endins meu trobo la seva escalfor...

dimecres, 8 de desembre de 2010

Essencialment absolut

Encara puc somniar amb el castell de puresa, en els mandales temples de lo diví, la manifestació geomètrica de essència celestial. Al cel també trobem sabor i aromes celestials, així com músiques que deixen muts els nostres instruments terrenals i embadalits els nostres sentits. L'acaronament dolçament subtil de l'esperit, aire foc o líquid, nectar diví que m'has escaldat la boca, la meva ànima resta afamada de vos. I m'heu ungit amb la vostra dolca i tèbia mel, m'heu assegut a la vostra destra. On tot És, i l'absolut categòric de l'univers ens mena pel no-ser, a la identitat amb lo contemplat, i el contemplar esdevé una unio, un trobar-se, o ser près i enlairat. Hi ha un saber en el que intervé en tot com un vent de tardor que arrossega les fulles dels arbres, despulla lo mes ocult. Lo mes secret el aalfa i omega -paraules dixit-. El principi i final de tot. La font de la vida esclatant de mil maneres i aleshores veig un univers majestuós; i més enllà la certesa de la perfecció del Creador, tan capaç dels més tortuosos deliris.
“Jo renyo a qui estimo”, i em sento estimat molt profundament i esdeving una copa que s'ofereix a l'Altíssim mogut per aquest anhel, per aquesta pulsió secreta a abraçar-se -donant-ho tot- a qui tot ens ho dona.
Els millors mestres són aqueix que extreuen el bo i millor de nosaltres. Els que t'exigeixen molt, però et donen molt. Sempre són amb un mateix quan les orelles s'obren i apareixen els llavis que les omplin de saviesa. Qui et diu que si a tot no pot ser un bon assessor, ni qui et nega quelcom és qui menys estima. Ni molt menys.

I hi ha una munió d'essers en l'essència en aquell més enllà. Hi han jerarquíes...Totes tres persones divines i la seva unicitat esdevenen el més gran misteri de la Història...I gràcies Senyor per que t'has volgut revelar als infims mentre molts d'altres de savis no t'han pogut.....tastar? Veure? Viure?...Perquè així t'ha complagut.

divendres, 8 d’octubre de 2010

Escalant a Collegats

Amb l'Unsio ens desplassem a La Pobla de Segur. meravetllós indret. I fem la via Els intocables de Bellmunt.
Un día genial. i 340 metres fantàstics.
Les Moles del Pessó
El disc clau . La cançó 6 es el nom i cognom de la meva germana!!!